El forat que es queda buit
Una absència no és una hora lliure: és una hora pagada que ja no es pot vendre.
- Recordar les cites de demà depèn que algú tingui una estona.
- S'envia un missatge que ningú respon i no se sap si vindrà.
- Qui no pot venir no avisa, perquè avisar costa una trucada.
- El forat es descobreix quan el client no apareix.
- L'absència s'apunta i s'oblida.
- Es recorden totes, la vigília i a l'hora que hagis decidit.
- Es demana confirmació i se sap qui ve i qui no.
- Qui no pot venir ho diu al mateix missatge, i el forat s'allibera.
- El forat se sap amb un dia d'antelació, que és quan encara es pot omplir.
- Queda registrat qui falla i quant, per tractar-ho diferent.
Recordant des de demà
No cal preparar cap campanya ni escriure missatges: surt de l'agenda que ja teniu.
Recordar i recol·locar
Avisar és la meitat de la feina. L'altra meitat és fer alguna cosa amb la resposta abans que l'hora es perdi.
Tothom té forats que cauen
El que costa una absència canvia molt d'un ofici a un altre. Entra al teu i posa-hi número.
Una hora de cadira buida en dissabte no es recupera el dilluns.
Una taula reservada que no apareix és un torn sencer perdut.
Un cotxe que no arriba deixa un elevador sense feina tot el matí.
Un gabinet parat mitja hora descol·loca tota la tarda.
El que canvia quan s'avisa la vigília
Aquests números són de negocis que perdien una de cada cinc cites.
Confirmem totes les cites de la vigília. Les cadires ja no es queden parades.
Els pacients ja no abandonen a mitja teràpia. Se'ls recorda cada sessió.
El que tothom pregunta
Cinc respostes ràpides per treure't els dubtes de sobre.
Comença per les cites de demà
Connecta l'agenda i aquesta nit surten els primers recordatoris.
El telèfon dona més problemes
Si aquest et sona, aquests tres també. Cadascun es resol pel seu compte.